El treball ha estat liderat pel doctor Antoni Colom, investigador de l'IdISBa, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i el Karolinska Institute de Stockholm

Palma, 4 de març de 2026 — Un nou estudi publicat a Environmental Research ha analitzat, per primera vegada en un context europeu, si viure en un barri amb més zones verdes redueix el risc d'obesitat infantil durant la pandèmia de la COVID-19, i si aquest benefici varia segons el nivell socioeconòmic i el grau d'urbanització. La recerca, liderada per un equip internacional en col·laboració amb el Karolinska Institutet, compta amb la participació del doctor Antoni Colom, investigador del grup NUTRECOR de l’IdISBa, que signa com a primer autor de l’article.

L’estudi aborda una problemàtica de plena actualitat en salut pública: l’augment de l’obesitat infantil en un context de transformacions accelerades en l’estil de vida, la mobilitat urbana i les condicions socioambientals. Segons els autors, comprendre aquests factors és essencial per orientar polítiques públiques més efectives i equitatives.

Una cohort sense precedents a les Illes Balears

La recerca utilitza dades recents (2013–2022) de més de 42.000 nins, obtingudes a partir dels registres sanitaris electrònics del sistema de salut, mitjançant la plataforma PRISIB de l’IdISBa. Aquesta font de dades massiva ha permès analitzar l’evolució longitudinal del pes infantil abans, durant i després del període pandèmic, considerant també el nivell socioeconòmic familiar i la variabilitat territorial.

Un buit clar en la literatura científica

“Fins ara, només existia un altre estudi longitudinal que examinàs aquesta associació durant l’etapa pandèmica, i cap en contextos europeus —ni, per descomptat, a les Illes Balears— i cap amb estratificació per nivell socioeconòmic. Aquest treball omple, per tant, un buit rellevant en la literatura científica internacional”, ha explicat el doctor Colom, coautor de l’article.

Resultats amb impacte directe en les polítiques actuals

Els infants residents en zones amb major presència de vegetació van presentar un risc d'obesitat entre un 12% i un 20% inferior al dels que vivien en àrees amb menys zones verdes. Aquesta associació protectora es va mantenir estable entre el període prepandèmic i pandèmic.

Un aspecte especialment rellevant és la distribució desigual del benefici: la protecció que ofereixen les zones verdes és significativament més forta en barris benestants i urbans, mentre que en les àrees més desafavorides aquest efecte protector és dèbil o nul. Això suggereix que disposar de zones verdes no és suficient si no s'acompanya d'accés real, qualitat i seguretat d'ús.

Les conclusions de l’estudi ofereixen evidències útils per a decisors i planificadors públics. Les troballes tenen una aplicabilitat immediata en àmbits com:

• la planificació d'espais verds en zones urbanes deprimides, on l'efecte protector és menor,
• el disseny de programes de prevenció de l'obesitat infantil sensibles al context socioeconòmic,
• la preparació de les comunitats davant futures crisis sanitàries, atès que l'estudi demostra que els espais verds mantenen el seu efecte protector fins i tot en situacions de restricció de mobilitat.

L’autoria conjunta amb el Karolinska Institutet consolida, a més, la projecció internacional de la investigació en salut desenvolupada a les Illes Balears i reforça el paper de l’IdISBa com a actor clau en l’estudi de l’impacte de l’entorn en la salut de la població infantil.