Palma, 29 d’abril de 2026.- Un nou estudi publicat a la revista Diabetes Care revela que l’exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica pot contribuir a un augment del greix corporal total, així com a una reducció de la massa magra (o massa lliure de greix), en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.

La recerca, liderada per investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) i de l’àrea CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), en col·laboració amb personal investigador de les àrees CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i d’altres centres nacionals i internacionals, va analitzar dades de 1.454 participants de l’assaig PREDIMED-Plus, un estudi multicèntric pioner en prevenció cardiovascular a Espanya, finançat amb més de 15 milions d’euros a través de diferents convocatòries, amb una aportació majoritària de l’ISCIII i del Consorci CIBER. L’equip va avaluar l’exposició residencial a contaminants atmosfèrics com el carboni negre, les partícules fines (PM2.5) i el diòxid de nitrogen (NO₂), i la va relacionar amb mesures detallades de la composició corporal obtingudes mitjançant densitometria òssia, també coneguda com a prova DEXA o DXA (absorciometria de rajos X de doble energia). Els participants procedien majoritàriament de cinc ciutats espanyoles (Pamplona, Lleó, Palma, Reus i Barcelona), essent aquesta darrera la que va presentar les concentracions més elevades dels tres contaminants atmosfèrics.

Els resultats mostren que nivells més alts de contaminació de l’aire s’associen amb un increment més gran de la massa grassa total, així com amb una pèrdua més gran de massa magra tant a l’any com als tres anys de seguiment. Segons els autors, aquests canvis en la composició corporal són especialment rellevants perquè l’acumulació de greix i la pèrdua de massa magra estan estretament relacionades amb un major risc cardiometabòlic, especialment en persones amb excés de pes.

La doctora Ariadna Curto, primera autora de l’estudi, assenyala: “El carboni negre, un clar marcador del trànsit urbà, va ser el contaminant amb un impacte més gran: viure en zones amb nivells més elevats es va associar amb una pèrdua de gairebé un quilo de massa magra en tres anys, fet que subratlla la importància de considerar la contaminació atmosfèrica com un factor ambiental que pot influir en la salut metabòlica”.

La doctora Dora Romaguera, darrera autora de l’estudi, afegeix: “El nostre estudi és, a més, un dels primers a analitzar aquesta associació en relació amb el greix visceral, el que s’acumula a la cavitat abdominal. L’efecte només va ser evident en participants menors de 65 anys, fet que suggereix que els contaminants podrien afavorir una major acumulació de greix visceral en adults més joves, el teixit adipós dels quals encara té capacitat de créixer”.

Els autors fan una crida a la necessitat de futurs estudis amb dades longitudinals que avaluïn amb més precisió el paper de l’acumulació de greix visceral i de la pèrdua de massa magra en poblacions metabòlicament vulnerables com la que s’ha estudiat. L’estudi, a més, reforça la necessitat de polítiques públiques que redueixin l’exposició als contaminants atmosfèrics i promoguin entorns més saludables, especialment en àrees urbanes on els nivells de contaminació solen ser més elevats.

1. El CIBER (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa) és un consorci de recerca cooperativa que agrupa grups de recerca bàsica i clínica de tot l’Estat per treballar en xarxa i traslladar els resultats científics a la pràctica clínica, la indústria i la societat. Depèn de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que és el principal organisme finançador i supervisor.